XML en 10 punts

XML, XLink, Namespace, DTD, Schema, CSS, XHTML ... Si és la primera vegada que us acosteu a XML, pot ser difícil saber on començar. Aquest resum en 10 punts intenta cobrir suficientment els conceptes bàsics com per a permetre que un principiant pugui veure el bosc a través dels arbres. I si us toca fer una presentació sobre XML, per què no comenceu amb aquests 10 punts?

1. XML és per a estructurar dades

Les dades estructurades inclouen objectes com ara els fulls de càlcul, les llibretes d'adreces, els paràmetres de configuració, les transaccions financeres o els dibuixos tècnics. XML és un conjunt de regles (si voleu, podeu considerar-les com directrius o convencions) per a dissenyar documents de text, les quals permeten l'estructuració de les dades. XML no és un llenguatge de programació; per tant, no cal que sigueu programadors o programadores per usar-lo o per aprendre'l. XML facilita que l'ordinador generi dades, en llegeixi, o s'asseguri que l'estructura de les dades no és ambigua. XML evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible, independent de la plataforma, i suporta la internacionalització i la traducció. XML és completament compatible amb Unicode.

2. XML s'assembla una mica a HTML

Com HTML, XML fa servir marques (paraules entre '<' i '>') i atributs (de la forma nom="valor"). Mentre que HTML especifica què vol dir cada marca i cada atribut i, sovint, quina aparença tindrà el text que hi ha entre les marques en un navegador, XML usa les etiquetes només per a delimitar porcions de les dades, i deixa la interpretació de les dades completament en mans de l'aplicació que les llegeix. Dit d'una altra manera, si veieu "<p>" en un document XML, no assumiu que es tracta d'un paràgraf. Dependrà del context: pot ser un preu, un paràmetre, una persona, un p... (i qui diu que hagi de ser una paraula que comenci per "p"?).

3. XML és text, però no està pensat per a ser llegit

Els programes que produeixen fulls de càlcul, llibretes d'adreces i altres dades estructurades poden guardar aquestes dades en el disc usant un format binari o un format de text. Un avantatge dels formats de text és que permeten que les persones, si és necessari, puguin veure les dades sense el programa que les va produir, perquè el format de text el podeu llegir amb el vostre editor preferit. Els formats de text també permeten que els desenvolupadors puguin depurar més fàcilment els programes. Com els fitxers HTML, els fitxers XML són textos que les persones no haurien de llegir, però que poden ser llegits si es fa necessari. A diferència de HTML, les regles dels fitxers XML són estrictes. L'oblit d'una marca o de les cometes al voltant d'un atribut fan el fitxer XML inservible, mentre que en HTML aquestes pràctiques es toleren o es permeten explícitament. L'especificació oficial de XML prohibeix que els programes d'aplicació intenten endevinar les intencions de l'autor d'un document XML erroni; si el fitxer és erroni, l'aplicació s'ha d'aturar allà mateix i produir un missatge d'error.

4. XML és prolix per causa del seu disseny

Com que XML és un format de text i usa marques per a delimitar les dades, els fitxers XML són quasi sempre més grossos que els formats binaris corresponents. Aquesta va ser una decisió deliberada dels dissenyadors de XML. Els avantatges d'un format de text són evidents (vegeu el punt 3), i els desavantatges normalment es poden compensar a un altre nivell. L'espai en disc és ara més barat que solia, i els programes compressors com gzip poden comprimir fitxers molt bé i molt ràpidament. A més, els protocols de comunicació com ara com els protocols dels mòdems o HTTP/1.1, el protocol bàsic de la Web, poden comprimir les dades al vol i estalviar ample de banda tan eficientment com quan s'usen formats binaris.

5. XML és una família de tecnologies

XML 1.0 és la especificació que defineix què són les "etiquetes" i els "atributs". Més enllà de XML 1.0, "la família XML" és un conjunt com més va més gros de mòduls que ofereixen serveis útils per a realitzar tasques importants i freqüentment exigides. Xlink descriu una manera estàndard d'afegir hiperenllaços a un fitxer XML. XPointer i XFragments són sintaxis en desenvolupament per a apuntar a parts d'un document XML. Un XPointer és una mica com un URL, però en comptes d'apuntar a documents en la Web apunta a porcions de dades dins d'un fitxer XML. CSS, el llenguatge dels fulls d'estil, és aplicable tant a XML com a HTML. XSL és el llenguatge avançat per a expressar fulles d'estil. Està basat en XSLT, un llenguatge de transformació usat per a reordenar, afegir i esborrar marques i atributs. DOM és un conjunt estàndard de funcions per a manipular fitxers XML (i HTML) des d'un llenguatge de programació. Els esquemes XML 1 i 2 ajuden els desenvolupadors per a definir amb precisió les estructures dels formats propis basats en XML. Hi ha diversos mòduls i eines disponibles o en desenvolupament: vigileu la pàgina d'informes tècnics del W3C.

6. XML és nou, però no tant

El desenvolupament de XML va començar el 1996 i ha estat una norma W3C des de febrer del 1998, cosa que us pot fer sospitar que es tracta d'una tecnologia més aviat immadura. Però, de fet, la tecnologia no és tan nova. Abans de XML hi havia SGML, desenvolupat als primers vuitanta, estàndard ISO des de 1986, i àmpliament usat per a grans projectes de documentació. El desenvolupament de HTML va començar el 1990. Els dissenyadors de XML senzillament van agafar les millors parts de SGML, guiats per l'experiència amb HTML, i van produir quelcom que no és menys potent que SGML, però radicalment més regular i més senzill d'usar. Algunes evolucions, això no obstant, són difícils de distingir de les revolucions... I s'ha de dir que mentre SGML s'usa fonamentalment per a la documentació tècnica i molt menys per a altres classes de dades, amb XML succeeix exactament al revés.

7. XML converteix HTML en XHTML

Hi ha una important aplicació XML que és un format de document: XHTML, del W3C, el successor d'HTML. XHTML té molts dels elements de HTML. S'ha canviat la sintaxi perquè segueixi les regles de XML. Un document que està "basat en XML" hereta la sintaxi de XML i la restringeix en determinats aspectes (per exemple, XHTML permet "<p>", però no "<r>"); també afegeix significat a aquesta sintaxi (XHTML diu que "<p>" vol dir "paràgraf", no "preu", ni "persona", ni cap altra cosa).

8. XML és modular

XML us permet definir un nou format de document tot combinant i reutilitzant d'altres formats. Com que dos formats desenvolupats independentment poden contenir elements o atributs amb el mateix nom, s'ha de tenir cura quan es combinen (vol "<p>" dir "paràgraf" com diu aquest format o "persona" com diu aquell altre?). Per a eliminar la confusió de noms quan es combinen formats, XML ofereix un sistema d'espais de noms. XSL i RDF són bons exemples de formats basats en XML que usen espais de noms. Els esquemes XML estan dissenyats per a emular aquest suport de la modularitat, ja que simplifiquen la combinació d'esquemes per a produir un tercer que cobreix una estructura fusionada de documents.

9. XML és la base per a RDF i la Web semàntica

XML proporciona una sintaxi no ambigua per al RDF del W3C, el llenguatge per a expressar metadata (de fet, coneixement en general). RDF és com l'hipertext elevat al següent nivell. Mentre l'hipertext enllaça porcions de text especificant la relació entre ells només vagament, RDF pot enllaçar qualsevol cosa amb qualsevol cosa i assigna noms a les relacions: "A és el preu de B" pot ser la relació entre un objecte i una quantitat de diners; "A és més pesat que B" pot ser la relació entre dos lluitadors de sumo; "A és la causa de B" pot ser la relació entre un xàfec i el fet que estigueu mullats. Per a comunicar coneixement, tant en XML/RDF com en català planer, tant les màquines com les persones s'han de posar d'acord sobre quins mots cal usar. Un conjunt acuradament definit de mots que descriuen un determinat àmbit de la vida (des de "anar de compres" a "lògica matemàtica") s'anomena una "ontologia". RDF, les ontologies, i la representació del significat de manera que els ordinadors puguin ajudar les persones a treballar són alguns dels temes de les activitats sobre la Web semàntica.

10. XML no necessita llicència, no depèn de la plataforma i està ben suportat

Si elegiu XML com a base per a un projecte, accediu a una comunitat com més va més gran d'eines (alguna de les quals pot fins i tot fer ja el que necessiteu) i d'enginyers amb experiència en la tecnologia. Optar per XML és una mica com elegir SQL per a les bases de dades: encara heu de construir la vostra pròpia base de dades i els vostres propis programes que la manipulen, però hi ha moltes eines disponibles i molta gent que us pot ajudar. I, com que XML no necessita llicència, podeu muntar el vostre programari sobre XML sense haver de pagar res a ningú. El fet que el suport siga gran i creixent comporta que no estigueu lligats a un únic proveïdor. XML no és sempre la millor solució, però sempre mereix ser considerada.